Psiconeuroinmunologia

La psiconeuroimmunologia és una àrea multidisciplinària que tracta de dilucidar la naturalesa de les relacions entre les característiques psicològiques –sistema nerviós– i les respostes físiques –sistema endocrí i immunològic–; és a dir, intenta comprendre quins són els papers que juguen aquests sistemes en la susceptibilitat a la malaltia o en el seu progrés. D’acord amb això, diversos autors s’han plantejat la qüestió següent: ¿és possible que factors emocionals, com ara l’estrès, l’ansietat i/o la depressió, siguin capaços de provocar canvis neuronals i neuroendocrins que influeixin en la història natural de la malaltia?

Nombrosos estudis han trobat una associació clara entre estrès i increment de les respostes de malaltia juntament amb efectes sobre la immunitat, cosa que s’esdevindria, presumiblement, per mitjà de l’activació diferencial de determinats sistemes fisiològics. De la mateixa manera, l’estrès crònic ha estat associat a la immunodepressió –empitjorament de la funció immune–, havent-se produït, en alguns casos, un retard en la readaptació funcional del sistema immunològic. Això mateix succeeix en el cas d’estats emocionals negatius, en concret, en els trastorns depressius, que han estat associats a decrements de la funció immunitària, que fa que el subjecte sigui més susceptible a malalties de tipus infecciós.

Entre els factors psicosocials dels quals se n’ha explorat la relació amb les infeccions es troba l’afrontament. Les estratègies d’afrontament sembla que tenen un rol important en l’adaptació emocional actual/posterior a la infecció i en la seva evolució. Per exemple, l’afrontament actiu prediu un optimisme més gran i menys símptomes i s’associa a una resposta immune millor i a un major benestar emocional. Igualment, una actitud de lluita o combativa davant la malaltia s’associa a una menor alteració afectiva i prediu una menor simptomatologia física. Per contra, les estratègies d’evitació, de denegació i de repressió prediuen un malestar més gran i una evolució de la malaltia pitjor, a més d’associar-se a un major malestar emocional. Les estratègies passives, d’altra banda, s’associen i prediuen un estat immune pitjor.

Les intervencions psicològiques han mostrat resultats beneficiosos en diferents situacions i malalties, havent contribuït a millorar la qualitat de vida, a aconseguir una supervivència major i a regular la resposta autoimmune. Els treballs de Kiecolt-Glaser i col·laboradors en l’àrea psiconeuroimmunològica han permès plantejar que la competència immunològica pot millorar-se per mitjà de la relaxació i el contacte social.