ANSIETAT GENERALITZADA

El trastorn d’ansietat generalitzada es caracteritza per una preocupació i una ansietat excessives, persistents i difícils de controlar en relació amb activitats com ara el rendiment laboral o escolar.

Les àrees més comunes solen estar relacionades amb circumstàncies de la vida quotidiana: família, amics, diners, treball, estudis, qüestions domèstiques i salut.

Les preocupacions acostumen a ser per coses menors com ara les feines domèstiques, la reparació del cotxe o el fet d’arribar tard a algun lloc.

La preocupació, en aquests casos, és viscuda en forma d’una successió de pensaments, sentiments i imatges, que duen una càrrega de sofriment relativament incontrolable, orientada cap a un perill futur percebut, així mateix, com a incontrolable. Hi ha una certa relació entre la preocupació i la intolerància a la incertesa.

Les persones, doncs, que pateixen aquest trastorn solen viure en un estat de preocupació constant, i, en general, només abandonen un estat de preocupació quan n’apareix un altre.

“L’individu tendeix a anar donant voltes en el seu cap a aquestes qüestions, i se li fa molt difícil arribar a una solució, prendre decisions, dur a terme una actuació decisiva i viure amb relativa tranquil·litat les conseqüències.

Ben al contrari, donen voltes i voltes a, i es preocupen amb, les possibilitats negatives, els errors i les equivocacions potencials, i els fracassos i les dificultats, reals o imaginaris. Es com si es quedessin petrificats en les primeres etapes de la solució dels problemes.” (Deffenbacher)

Edat d’inici:

Acostuma a començar en la infància i l’adolescència, tot i que, en alguns casos, pot iniciar-se després dels 20 anys.

En nens i adolescents, s’incrementa la preocupació per la seva competència o per la qualitat de la seva actuació en l’escola o l’esport, fins i tot si no són objecte d’avaluació.

També poden preocupar-se per la puntualitat i els esdeveniments catastròfics, i es mostren conformistes, perfeccionistes, insegurs d’ells mateixos i a la recerca constant d’aprovació i de ser tranquil·litzats.

Els símptomes més freqüents són:

Inquietud o impaciència, fatigabilitat, dificultats de concentració, quedar-se en blanc, irritabilitat, tensions musculars i dificultats del son.

Altres símptomes possibles: tremolors, sotragades, dolors o músculs adormits, mans fredes i humides, boca seca, sudoració, nàusees o diarrea, poliúria, dificultat per deglutir o nus al coll i respostes exagerades al sobresalt.

Aspectes cognitius:
 
En l’ansietat generalitzada en especial, Beck distingeix cinc categories de distorsions cognitives: temor al dany físic, temor a la malaltia mental i a la pèrdua de control, temor al fracàs i a la incapacitat de fer front a les situacions i temor a ser rebutjat o menyspreat. Són persones que tenen dubtes en relació amb la seva pròpia vàlua i competència i que tendeixen a preocupar-se excessivament per tot.

Les distorsions cognitives també es manifesten en la sobrevaloració de la probabilitat que s’esdevingui un succés temut o de la severitat d’aquest i en la infravaloració dels seus propis recursos per fer-hi front, alhora que a la possibilitat de rebre ajut per part dels altres.

S’han utilitzat diverses tècniques per tractar el trastorn de l’ansietat generalitzada. A causa del caràcter multidimensional de la resposta d’ansietat, se solen fer servir combinacions de tècniques adreçades a incidir tant sobre els aspectes fisiològics com sobre els cognitius i conductuals. Es podria dir, doncs, que hi ha tres tipus de procediments de reducció de l’ansietat:

- Tècniques adreçades a la reducció del nivell d’activació: com ara les de relaxació i respiració i les de biofeedback.

- Tècniques d’exposició: conjunt de procediments per mitjà dels quals s‘exposa al pacient, d’una manera imaginària o real, a estímuls i situacions que li produeixen ansietat. S’inclouen en aquesta categoria la desensibilització sistemàtica, les diverses formes d’exposició i el modelatge.

- Tècniques cognitives: abasten un conjunt de tècniques l’objectiu de les quals és aconseguir un canvi de conducta per mitjà de la modificació de les cognicions. S’hi troba la teràpia cognitiva de Beck i la inoculació a l’estrès.

Les tècniques cognitivoconductuals englobarien els dos darrers grups i han demostrat ser molt útils en el tractament de l’ansietat, pel fet que, alhora, s’aconsegueix modificar distorsions cognitives productores d’estímuls ansiògens i s’instrueix el pacient en tècniques que li permeten enfrontar-se millor a situacions reals d’estrès, cosa que li proporciona més seguretat en ell mateix i, com a conseqüència, una disminució de les respostes d’ansietat. Són tècniques, doncs, que permeten rebaixar la intensitat i la duració de l’ansietat i valorar les situacions d’una manera més adequada i realista.