ANSIETAT

L’ansietat es pot definir com una resposta emocional que engloba tant aspectes cognitius desagradables (tensió i aprensió) com aspectes fisiològics (un alt grau d’activació de l’SNA) i motors, que solen implicar conductes de caràcter desadaptatiu. La resposta d’ansietat pot ser causada per estímuls externs o situacionals o per estímuls interns al subjecte (pensaments, idees, imatges...), percebuts per l’individu com a perillosos i amenaçadors. La mena d’estímul capaç d’evocar la resposta d’ansietat estarà determinat en bona mesura per les característiques del subjecte.

El límit entre l’ansietat normal i la patològica està traçat per la intensitat i la duració de la resposta i per la quantitat d’estímuls que es capaç d’evocar en nosaltres aquesta resposta. Entre els diversos trastorns d’ansietat que han estat descrits, hi ha el trastorn d’ansietat generalitzada, que segons el DSM-V (1998) es caracteritza per la preocupació excessiva, l’ansietat i l’expectació aprensiva en relació amb una àmplia gamma d’esdeveniments o d’activitats, com ara el rendiment laboral o escolar, i que s’allarga durant més de sis mesos. Es tracta d’un estat difícil de ser controlat per part de la persona que el pateix i s’associa a tres símptomes o més entre els següents: inquietud o impaciència, fàcil fatigabilitat, dificultat per concentrar-se o tenir la ment en blanc, irritabilitat, tensió muscular, alteracions del son (dificultats per conciliar o mantenir el son o sensació al despertar-se de no haver tingut un son reparador).

Els pacients ansiosos tenen una sèrie de distorsions cognitives que els fan interpretar un més gran nombre de situacions com a perilloses (pèrdua, dany, malaltia o mort). Acostumen a cometre quatre tipus d’errors:

• Sobreestimació de la probabilitat d’un succés temut.
• Sobreestimació de la severitat d’un succés temut.
• Infraestimació dels recursos per fer-hi front.
• Infraestimació de les possibilitats de rebre ajut d’altres.