Inici arrow PNL SpanishCatalàEnglish
miércoles, 28 junio 2017
Menú d'Inici
Inici
Articles
Cercar
Contacta
Mapa del Web
Menú Teràpies
Somatic Experiencing
EMDR
Niños/Adolescentes
Teràpia Individual
Teràpia de Parella
Teràpia Familiar
Assessorament
Hipnosi
PNL
Novedades
PNL Imprimeix Correu-e

PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA (PNL)

PNL La PNL es defineix com “l’estudi de l’estructura de l’experiència subjectiva i dels seus predicats, i es basa en la creença que tots els comportaments tenen una estructura”. Pot dir-se que és un conjunt de tècniques o mitjans d’estudi de la comunicació. Fou creada pel psicòleg i lingüista John Grinder i per l’informàtic Richard Bandler, que van observar i sistematitzar la manera de fer de tres mags de la comunicació terapèutica: Milton Erickson –hipnosi ericksoniana–, Fritz Perls –fundador de la teràpia gestàltica– i Virgínia Satir –terapeuta familiar–. La utilitat de la PNL s’ha posat de manifest en molts camps de la comunicació humana, des de l’empresa a la teràpia.

“L'home no és la suma del que té, sinó la totalitat del que encara no té i podria tenir”, Jean Paul Sartre .

* * *

L'ésser humà capta només una part de la realitat externa, no la totalitat.

Un anècdota de Picassso explicarà potser millor aquesta afirmació:

Una persona s'acosta al mestre i li pregunta per què no pinta les coses tal com són en realitat.
Picasso, un mica confús, respon:
"No acabo d'entendre el que vol dir."
L'home treu una fotografia de la seva dona.
"Miri , diu, com això. Així és la meva dona de veritat ."
Picasso, una mica incrèdulament, diu llavors:
"Doncs, és molt petita. I una mica plana, oi?"

* * *

Bandler i Grinder, en el seu llibre L'estructura de la màgia , diuen: “Al llarg de la història de la civilització, molta gent s'ha fet forta en aquest punt: hi ha una diferència irreductible entre el món i l'experiència que en tenim”.

És a dir, cada individu percep el món per mitjà d'una sèrie de filtres: la història personal, el llenguatge, la cultura, la pertinença a un grup social, les creences, els valors, els interessos, les suposicions...

Es pot afirmar, doncs, que el món perceptible és sempre més ric que el model que se'n té.

La PNL ha extret els filtres de les persones que aconseguien resultats d'excel·lència i ho ha anomenat Pressuposicions . Són les següents:

  • El mapa no és el territori; cap mapa no reflecteix el món d'una manera completa i exacta.
  • La ment i el cos formen part d'un mateix sistema cibernètic i s'influeixen mútuament.
  • En un sistema, l'element més flexible és el que dominarà el sistema.
  • Cada comportament té una intenció adaptativa (o positiva) que és producte de l'equilibri que necessita el sistema.
  • Quan les persones prenen decisions, ho fan d'acord amb el mapa que utilitzen (o que posseeixen). Són, doncs,
    les millors tries que poden fer.
  • No hi ha fracàs, sinó resultats, que només donen nova informació (retroalimentació o feed-back ).
  • Les persones tenen els recursos que els calen per aconseguir canvis, i si no els tenen els poden adquirir.
  • Qualsevol feina pot ser duta a terme (o apresa) si és dividida en petites porcions.
  • Qualsevol comportament pot servir en algun context.
  • L'efecte de la comunicació depèn de la flexibilitat de l'emissor. Si alguna cosa no funciona, se'n prova una altra.