TERÀPIA DE FAMÍLIA

Definició de família

A Roma, la família designava el conjunt de persones (parents i criats) que vivien sota la custòdia del “pare de família”.

Diccionari Robert: “Conjunt de persones unides entre si pel matrimoni i la filiació o, excepcionalment, per l'adopció.”

La tradició, la cultura, el context polític, econòmic i social determinen un nombre elevat de paràmetres la complexitat del qual impedeix una definició clara de l'entitat “família”.

Hi ha dos criteris constants i universals: l'aliança i la filiació, l'afinitat conjugal i la descendència.

Característiques de la família actual:

• La família patriarcal només es troba en alguns medis rurals
• Augmenta el nombre de famílies monoparentals
• Augmenta el nombre de famílies “reconstruïdes”
• Es confia la socialització primerenca del nen a l'escola infantil
• La família nuclear es desenvolupa aïllada de la família extensa
• Hi ha poc temps i espai per a la convivència
• Presenta dificultats pel que fa la independència dels fills grans
• La desinstitucionalització del malalt mental crònic configura la necessitat de pares coterapeutes
• Ressorgiment de l'interès per privilegiar el suport social que la família pot oferir en situacions de crisi, malaltia o atur
• La llei s'aplica a resoldre problemes nous, com ara l'adopció per part d'homosexuals, etcètera
• Hi ha una més gran sensibilitat social i legislativa enfront del maltractament, l'abús i l'abandonament infantils

Camp de la Teràpia Familiar cognitivoconductual

Som del parer que, en principi, s'ha d'intervenir en la família (en un, diversos o tots els seus membres) quan en les anàlisis funcionals de la conducta s'identifiquin contingències mediades per altres persones que no siguin l'objecte propi de la intervenció, és a dir, quan el subjecte de la intervenció no controla les seves pròpies contingències o quan el problema afecta el grup familiar:

• Nadons
• Nens petits (retards, problemes de conducta, etcètera).
• Adolescents amb problemes de socialització i/o afectius que repercuteixen, es mantenen o tenen el seu origen en el medi familiar
• Pacients (adolescents o adults) psiquiàtrics amb quadres d'esquizofrènia, depressió, o dèficits greus en el desenvolupament.
• Famílies de nois delinqüents
• Situacions de crisi familiar
• Divorci
• Malalties greus o morts
• Accidents
• Crisis econòmiques . Canvis de residència
• Adopció i acolliment familiar.
• Famílies identificades amb risc de maltractament, abús o abandonament
• Famílies monoparentals amb risc d'aïllament

Crisis evolutives i circumstancials a la família

• Naixement de fills
• Escolarització
• Adolescència
• Independència dels fills
• Jubilació
• Malalties i anomalies dels fills
• Problemes de conducta dels fills
• Retard en el desenvolupament dels fills
• Problemes en l'escolarització
• Dificultats d'aprenentatge
• Embarassos no desitjats
• Addiccions
• Delinqüència, violacions
• Separació i divorci
• Accidents, malalties
• Absències prolongades d'un membre

TERÀPIA SISTÈMICA

En la teràpia sistèmica el terapeuta, des de la primera trobada amb el terapeuta, centra el seu interès i la seva valoració en:

a) El que s'esdevé en les interaccions que el subjecte viu amb ell mateix, amb els altres i amb el món.

b) Com funciona el problema que es presenta a l'interior d'aquest sistema relacional,

c) De quina manera ha intentat el subjecte combatre o resoldre fins ara el problema (solucions assajades).

d) Com es pot canviar aquesta situació problemàtica de la manera més ràpida i eficaç (Nardone i Watzlawick, 1992).

El propòsit de la teràpia sistèmica és el següent :

Evitar dependències.

No afegir res que el pacient no tingués.

Fer que el pacient aprengui a percebre la realitat i a reaccionar-hi tot utilitzant positivament les seves dots personals, gràcies a experiències guiades pel terapeuta però aconseguint que, a partir d'un moment determinat, el pacient sigui capaç de continuar ell tot sol.

La perspectiva sistèmica, per les seves característiques, s'ha aplicat amb molta eficàcia en teràpies de família o de parella i en els conflictes dins de les organitzacions, a més de a una gran quantitat de problemes de caràcter intrapersonal.