FIBROMIÀLGIA

La fibromiàlgia (FM) és una malaltia crònica i complexa, acompanyada de dolors extensos que poden arribar a ser invalidants, i que afecta l’esfera biològica, psicològica i social del pacient.

Consisteix en un estat de dolor generalitzat no articular localitzat predominantment a les zones musculars i d’una sensibilitat exagerada en múltiples punts. Cursa juntament amb altres símptomes com ara fatiga i alteracions del son.

És una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Des de fa poc temps se la relaciona amb desordres del sistema nerviós vegetatiu –cosa que explicaria el fet que es doni sobretot en dones, en les quals aquest eix neurohormonal és constitucionalment més feble que en els homes– i amb situacions d’estrès o d’antecedents traumàtics. El 60% dels pacients amb fibromiàlgia pateixen depressió, i el 70%, ansietat. Hi ha persones més vulnerables a la malaltia i altres síndromes afins –còlon irritable, síndrome de l’articulació temporomandibular, síndrome de fatiga crònica, certes cefalees, hipersensibilitats químiques múltiples, síndrome d’Sjögren, etcètera).

És recomanable rebre tractament mèdic i psicològic.

Teràpia Cognitiva

La manera que tenim de pensar en les coses, les situacions o els altres, determina com interpretem la realitat. Però, de vegades, aquesta manera de pensar no és adaptativa, i aleshores no tan sols no ens ajuda, sinó que ens és un obstacle per a la vida diària. Un exemple popular d’això és el de l’ampolla que conté la meitat del líquid: és mig plena o mig buida?

La teràpia cognitiva s’encarrega de modificar les creences que ens empenyen a mantenir sentiments i conductes no desitjats, cosa que modificarà també, al seu torn, les conseqüències que tenen sobre el nostre entorn.

És un procediment terapèutic psicològic que ha demostrat ser eficaç en l’abordatge de la fibromiàlgia o del síndrome de fatiga crònica, a més d’altres malalties.

El pacient aprèn a detectar els pensaments automàtics negatius que el menen a trobar respostes no adaptatives, i ho fa per mitjà d’estratègies cognitives sobre la base de la raó i de la lògica.

L’objectiu és generalitzar l’aplicació del que el pacient ha après en les sessions de teràpia a la seva vida diària un cop finalitzat el tractament.