|
Pàgina 2 de 3
DIAGNÒSTIC
El diagnòstic es basa en les dades clíniques –símptomes que descriu el pacient i el que troba el metge en l’exploració–. En l’actualitat, la prova que més dades aporta és la ressonància magnètica, una prova indolora i sense risc, l’única molèstia de la qual és que cal estar-se quiet en un espai reduït, i això pot provocar dificultats en persones amb claustrofòbia.
Altres proves útils són la punció lumbar i els potencials evocats. La punció lumbar permet comprovar certes anomalies específiques d’aquesta malaltia i descartar altres malalties infeccioses que s’hi puguin assemblar. No és una prova perillosa i segurament se n’ha exagerat el dolor. Els potencials evocats és una prova neurofisiològica que permet examinar l’afectació o la integritat de la via visual, sensitiva o auditiva i que també és inofensiva.
En general, és més fàcil fer el diagnòstic quan ja hi ha hagut uns quants brots a nivells diferents del sistema nerviós, tot i que un neuròleg experimentat no sol equivocar-se quan el fa per més que el malalt tingui tendència a pensar-ho en les primeres visites.
PREGUNTES FREQÜENTS DELS MALATS I FAMILIARS AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE
És segur el diagnòstic? En general, quan es fa el diagnòstic, cal fer-ho amb el grau de seguretat que es té, ja que hi ha diagnòstics de sospita, de probabilitat, de possibilitat o de certesa.
Es pot curar la malaltia en algun lloc del món? Els tractaments que hi ha arreu són ben coneguts: aquesta malaltia no es cura enlloc.
Els tractaments d’homeopatia, acupuntura o amb altres medicines alternatives em poden ajudar? No.
Puc fer una dieta normal? S’ha fet un estudi que mostra algun benefici en l’evolució dels malalts que segueixen una dieta sense greixos sòlids a temperatura ambient. Es tracta d’un estudi sense un disseny científic segur i que no ha estat confirmat per altres. La dieta consisteix en la supressió total de derivats del greix de la llet, com ara la mantega, la margarina, el formatge, la nata, la crema, etcètera, i en l’abstenció de menjar carns greixoses, inclosos els embotits.
L’esclerosi múltiple, és hereditària? No és una malaltia hereditària però sí que hi ha susceptibilitat familiar. De tota manera, és molt poc probable que el fill d’un malalt pateixi la malaltia.
La malaltia és resultat de la mena de vida que he fet fins ara? No.
Si me’n vaig a un país més calorós, la malaltia evolucionarà millor? No.
El calor o el fred empitjoren la malaltia? N’empitjoren els símptomes, però no l’evolució. El fred augmenta la debilitat muscular i l’espasticitat, i sovint el pacient es nota més dèbil a l’hora de caminar o més encarcarat a l’hora de moure’s. El calor empitjora els símptomes i és freqüent que la febre o el bany amb aigua calenta derivi en un recruament considerable d’aquests; tot amb tot, és transitori i s’acaba tornant a la situació anterior.
L’estrès o la depressió em poden provocar un brot? Hi ha estudis que mostren que no però alguns malalts creuen que sí. La depressió pot ser un símptoma del brot.
Puc prendre medicació per al refredat, el mal de cap o per a d’altres malalties que sorgeixin? Sí.
Puc tenir fills? La malaltia no altera la fertilitat. Les pacients han de valorar la possibilitat de tenir fills segons l’estat en què es trobin i d’acord amb les seves circumstàncies personals. No sembla que l’embaràs modifiqui sensiblement l’evolució de la malaltia.
Em quedaré en una cadira de rodes? Cada malalt té una evolució diferent i és molt difícil saber l’evolució al principi de la malaltia.
Puc acabar dement? Les alteracions de les funcions cerebrals que es detecten en els tests no solen manifestar-se en la vida habitual. Això vol dir que les capacitats de raonar, pensar i conèixer es mantenen acceptablement bé en els malalts d’esclerosi múltiple.
Quin és el risc de morir a causa de l’esclerosi múltiple? La malaltia escurça poc la mitjana de supervivència i molt pacients viuen tant com la població normal.
Quina probabilitat hi ha que es descobreixi un tractament eficaç els pròxims deu anys? Esperem que sigui així, però no tenim manera de saber-ho. Es calcula que en els cinc anys vinents s’acumularan més coneixements científics que en tota la història de la humanitat.
|