OBESITAT

El culte al cos i a ser prim ha contribuït d’una manera decissiva a l’estigmatització que pateixen les pesones obeses, que, a causa de la seva condició, són discriminats en els camps social, laboral i de l’educació.

ASPECTES PSICOENDOCRINOLÒGICS DE L'OBESITAT

L’obesitat ha esdevingut un problema de salut píblica en les societats industrialitzades actuals.

Se la considera una malaltia crònica multifactorial en la qual interactuen diversos factors, genètics, ambientals i hormonals relacionats amb l’alimentació i l’activitat física.

L’obesitat pot ser definida com a un emmagatzemament patològic de greix, que es tradueix, al seu torn, en un augment de pes.

És una malatia que limita l’activitat, que escurça la vida i que s’ha difòs, en un grau elevat, per societats desenvolupades com ara l’occidental. Això no obstant, i malgrat el caràcter epidèmic de la malatia, a hores d’ara no hi ha cap sistema que sigui del tot efectiu per tractar-la.

A l’Estat espanyol, el 53,5% de la població de 25 a 60 anys té excés de pes –un 39% té sobrepes i un 14,5%, obesitat–, xifra que s’ha triplicat els darrers deu anys.

 L’obesitat s’ha d’afrontar considerant-la una malaltia a llarg termini la solució de la qual requereix un canvi d’hàbits alimentaris i l’augment de l’activitat física, a més de sotmetre’s a tractament psicológic i farmacològic.

L’obesitat està associada a un alt grau de morbilitat i mortalitat.

La reducció de l’obesitat comporta una milloria, de vegades substancial, d’aquestes comorbilitats i de la qualitat de vida, sovint deteriorada per l’excés ponderal. Una pèrdua d’un 5% a un 10% de pes representa una millora del 50% al 60% de l’estat general de salut.

Alteracions psicopatològiques:

La major part de les persones obeses tenen un estatus essencialment normal.

En els pacients obesos s’observen amb freqüència alteracions de la imatge corporal, trastorns d’ansietat, trastorns afectius, trastorns de la personalitat, bulímia, trastorns “d’afartament” i depressió.

Alteracions de la imatge corporal:

La insatisfacció corporal és molt freqüent en les persones obeses. Els obesos són conscients del rebuig social i dels cànons de bellesa que predominen en la societat. Els pacients obesos poden percebre la seva imatge com a horrorosa i deforme, i sentir-se objecte d’actituds hostils i de manifestacions de disgust per part dels altres. La seva imatge passa a ser, llavors, la seva preocupació principal, i estar prim ocupa el primer lloc en la seva escala de valors. Aquesta alteració de la pròpia imatge no es dóna, però, en tota la població obesa, sinó que es troba més sovint en les obesitats iniciades en la infància.