CICLE VITAL

L'ALIGOT

Capítol 1

Hi havia una vegada un pagès que, tot anant pel bosc, va trobar un aligot malferit. Se l’endugué a casa, el curà i el posà al corral, on aviat va aprendre a fer els mateixos àpats que els pollastres i a captenir-se com ells.

Un dia, un naturalista que passà per la masia preguntà:

• Per què teniu tancat al corral amb els pollastres aquest aligot, el rei de totes les aus i els ocells?

• El vaig trobar malferit al bosc, però ara, com que li he donat el mateix menjar que als pollastres i li he ensenyat a ser com ells, ja no és un aligot –digué el pagès.

• 
  Em sembla un bell gest, el teu –va dir el naturalista–, de recollir-lo i curar-lo. A més, li has donat l’oportunitat de sobreviure i li has proporcionat la companyia i l’escalf dels pollastres. Tanmateix, és un animal amb cor d’àliga i, ben segur, se li pot ensenyar a volar. Què et sembla si mirem que ho intenti?
• No sé si t’entenc bé; si hagués volgut volar, ja ho hauria fet, jo no l’hi he pas impedit.
• És veritat, no l’hi has impedit, però, tal com deies, com que li vas ensenyar a captenir-se com un pollastre, ara no vola. I si li ensenyem a volar com ho fan les àligues?
• Però, per què hi tens tant d’interès? S’ha comportat com un pollastre, ara ja no és una àliga; doncs, què hi farem! Hi ha coses que no es poden canviar.
• És cert, aquests darrers mesos ha fet de pollastre, però tinc la sensació que et fixes massa en el que li costaria volar. No et sembla que ens hauríem de fixar més en el cor d’àliga que té i en les seves possibilitats de volar?
• No ho veig gaire clar, això que dius, què és el que canvia si en lloc de fixar-nos en les dificultats, parem atenció a les possibilitats?

Capítol 2

• Crec que és una bona pregunta, aquesta. Mira, si pensem en les dificultats és probable que ens conformem amb el seu comportament actual. Però, no et sembla que, si penséssim en les possibilitats de volar, en canvi, potser n’hi donaríem l’oportunitat i comprovaríem si són reals?
• És possible.
• Doncs, per què no ho provem?
• D’acord, provem-ho.

Tot animat, el naturalista, l’endemà, va treure l’aligot del corral, se’l va posar suaument als braços, se’l va endur fins en un turonet pròxim i li va dir: “Tu pertanys al cel, no a la terra; obre les ales i vola. Si vols, pots fer-ho”.

Unes tan persuasives paraules no van convèncer l’aligot, que estava confús i quan va veure els pollastres a baix, menjant, se n’hi va anar tot seguit fent petits salts. Creia que havia perdut la capacitat de volar i va agafar por.

Sense desanimar-se gens ni mica, el naturalista, l’endemà, es va enfilar amb l’aligot a la teulada de la masia i va mirar d’animar-lo dient: “Ets una àliga; obre les ales i vola. Pots fer-ho!”.

L’aligot es va espantar altre cop, d’ell mateix i del que l’envoltava, que mai no havia vist des de tanta alçada. Tremolós, va mirar el naturalista i, una vegada més, se’n va tornar al corral.

Molt d’hora, al matí següent, naturalista i aligot tornaven a ser a la teulada de la masia i aquell l’animava dient: “Vinga, ets una àliga, obre les ales, vola”.

L’aligot va mirar fit a fit el naturalista, que, impressionat per la mirada, va dir: “No té res d’estrany que et faci por, és normal que te’n faci, però, si et decideixes a provar-ho, t’adonaràs que ha pagat la pena. Pensa que podràs recórrer distàncies immenses, jugar amb el vent i conèixer altres cors d’àliga com tu. A més, aquests dies, mentre saltaves, has pogut comprovar que tens unes ales molt fortes”.

L’aligot va mirar al seu voltant, cap a baix, al corral, i cap a dalt, al cel. Llavors el naturalista el va aixecar cap al sol i el va acaronar suaument, i l’aligot va obrir les ales a poc a poc i a la fi, amb un crit de triomf, es va enlairar pel cel.

Havia recuperat les seves possibilitats.

El conte ens diu que hi ha persones que no saben fins a quina altura poden alçar-se. La psicoteràpia desvetlla en les persones la grandesa que duen en elles mateixes, fa que es coneguin més, que coneguin més els altres i que s’adonin que són millors que no es pensaven.