ESTRÈS

La definició de la síndrome de l’estrès combina tres elements:

1. L’ambient, que vindria a ser els esdeveniments del món, com ara un accident, un incendi, el trencament d’una relació íntima, la pèrdua d’una feina, una agressió física o una violació, etcètera.
2. Els pensaments negatius, utilitzats com a patró de classificació i interpretació dels esdeveniments.
3. Les respostes físiques interpretades com una emoció particular: ansietat, por, angoixa.

La combinació d’aquests tres elements provoca que la persona s’acabi sentint ansiosa, amb ràbia o deprimida.

Els esdeveniments són el primer pas cap a la síndrome de l’estrès quan entren en contacte amb els pensaments que els classifiquen i interpreten i amb una determinada resposta física. Un cop produït això, ens trobem davant la síndrome de l’estrès.

Una persona, a la qual anomenarem Joan, estava clavat al llit a causa d’un accident laboral –havia sentit una estrebada a l’esquena de sobte mentre aixecava una caixa de paquets de folis–. El metge li va dir que es quedés al llit i que tornaria a estar bé al cap de tres setmanes. De vegades, el Joan confiava en el que li havia dit el metge, romania tranquil·lament al llit i fins i tot disfrutava de la calma que aquesta situació li proporcionava. D’altres, en canvi, dubtava que el metge tingués raó, recordava l’accident i percebia, amb una estranya certesa, que el dolor ja no se n’aniria mai més. Es veia a ell mateix, al llit, durant mesos i mesos, i s’imaginava que ja no podria tornar mai a alçar els seus fills en braços. El preocupava també no poder tornar a treballar i el que això suposaria per a la família. De mica en mica, veia com anaven creixent més i més els problemes. A mesura que construïa el seu propi malson, sentia que li faltava la respiració, el pols li bategava més fort i començava a suar, alhora que experimentava un increment enorme de l’ansietat...

Reaccions d'estrès:

• Reaccions d'estrès agut : resposta immediata i breu davant d’un factor estressant físic o psicològic excepcional, que en general remet al cap d’unes quantes hores o d’un quants dies.

Símptomes : afebliment inicial i, posteriorment, depressió, ansietat, ira, desesperació, hiperactivitat o aïllament, fatiga i xoc psíquic.

• Trastorns d'adaptació : resposta gradual i més perllongada enfront de canvis estressants en la vida de la persona.

Tractament: suport psicològic i/o farmacològic per ajudar a reduir la resposta emocional i per facilitar la utilització d’estratègies d’afrontament més eficaces.