FÒBIES

Una fòbia específica és una por excessiva o irracional desencadenada per la presència o anticipació d’objectes o situacions específics: animals, lloc tancats, altures, obscuritat, tempestes, vols, la visió de la sang, rebre injeccions, sofrir intervencions mèdiques (p. e., dentals), empassar-se aliments sòlids, conduir un cotxe, les aigües profundes, etcètera. En la fòbia a la sang solen aparèixer nàusees i desmais, i no sempre hi és present la por. Com a conseqüència de l’exposició a l’element fòbic, es produeix una resposta immediata d’ansietat que pot arribar fins a l’estat de pànic.

En els nens, l’ansietat pot manifestar-se en plors, immobilitat o en el fet d’aferrar-se a una altra persona.

Els adults, però no necessàriament els nens, reconeixen que la por és excessiva.

Les situacions fòbiques són evitades o bé se suporten sota els efectes d’una ansietat o d’un malestar intensos. Aquestes evitacions i anticipacions ansioses o aquests malestars interfereixen d’una manera remarcable en la rutina diària de la persona, en les seves activitats laborals, acadèmiques i socials i provoquen un malestar intens per patir de fòbia. (American Psychiatric Association)

Edat mitjana d’inici:

• 7 anys la fòbia d’animals
• 9 anys la fòbia a la sang
• 12 anys la fòbia dental i a les alçades
• 20 anys la claustrofòbia (p. e., la fòbia a volar)

Les pors fòbiques que s’inicien en la infància i l’adolescència, en alguns casos poden remetre sense tractament.

En els adults el trastorn sol fer-se crònic si no rep tractament.

Tractament:

El tractament psicològic de les fòbies simples és ràpid i eficaç. Les fòbies complexes, que s’han cronificat i han passat a formar part de la personalitat de la persona afectada, sotmesa a rituals i evitacions quasi obsessius, requereixen una psicoteràpia més llarga que inclogui desensibilització i reprocessament de les situacions fobògenes.