AGORAFÒBIA

L’agorafòbia és un conjunt força complex de temors i constitueix una de les síndromes fòbiques més comunes i incapacitants de la clínica. El quadre agorafòbic és definit en tant que conjunt de comportaments fòbics que tenen en comú el temor a llocs públics i a l’allunyament de tot allò que proporciona seguretat. Es temen, en especial, les situacions que impliquen l’allunyament de la casa i de la família, i els estímuls típics que generen la por són els llocs tancats, els espais oberts, els viatges en autobús, metro i cotxe, travessar carrers, quedar-se sol a casa, sortir al carrer, anar a llocs plens de gent, com ara cinemes, supermercats, restaurants, sales de festa, pujar en ascensor, etcètera.

Les persones que pateixen agorafòbia el que temen de debò són aquelles situacions en les quals les vies d’escapament o de sortida no són fàcils o en les quals fóra difícil rebre ajut en cas de presentar-se símptomes de pànic, per això és tan ampli el ventall de situacions temudes i evitades.

L’agorafòbia pot arribar a ser molt incapacitant i interferir greument en el funcionament familiar, laboral i social del subjecte, que en molts casos veu restringida la seva mobilitat als límits de casa seva o a les situacions en què pot estar acompanyat.

Alguns autors destaquen la fobofòbia o “por a la por” com el component essencial en el quadre agorafòbic, per bé que aquest símptoma no és específic de l’agorafòbia, ja que també és present en les fòbies socials i específiques.

El quadre clínic comença habitualment amb un episodi de pànic que s’esdevé fora de casa i que es redueix quan el pacient escapa de la situació. Això té com a conseqüència que el pacient comenci a dur a terme conductes d’evitació respecte a la situació en la qual ha experimentat la crisi de pànic, que, per generalització, pot anar englobant noves situacions. El component cognitiu és important a causa de l’anticipació de les crisis i de les conseqüències desastroses que se’n derivarien.

Actualment, els tractaments que obtenen un èxit més elevat són els que combinen tractament psicològic i farmacològic.